L’ús de la llengua en les novel·les de «La Negra», de La Magrana

Un dels trets característics de la novel·la criminal és l’ús que es fa de la llengua. Sovint s’utilitzen estratègies com poden ser l’argot, els barbarismes o els manlleus per dotar la història de versemblança. L’argot català navega entre la permissivitat i la normativització, dos processos que sovi...

詳細記述

書誌詳細
出版年:Quaderns
第一著者: Irene Solanich Sanglas
フォーマット: 論文
言語:カタロニア語
出版事項: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació 2024-04-01
主題:
オンライン・アクセス:https://revistes.uab.cat/quaderns/article/view/151
その他の書誌記述
要約:Un dels trets característics de la novel·la criminal és l’ús que es fa de la llengua. Sovint s’utilitzen estratègies com poden ser l’argot, els barbarismes o els manlleus per dotar la història de versemblança. L’argot català navega entre la permissivitat i la normativització, dos processos que sovint topen quan es tracta de la llengua escrita. Aquest article pretén fer una revisió de l’ús que s’ha fet de la llengua en obres traduïdes i obres escrites en català que formen part de la col· lecció «La Negra» (1986-1998), d’Edicions de La Magrana, la primera col·lecció especialitzada en novel·la criminal que no només va comptar amb traduccions, sinó també amb produccions purament catalanes. L’estudi es fa a partir de les novel·les, de la correspondència i dels informes de lectura de l’època.
ISSN:1138-5790
2014-9735