Federalisme, federacions i confederacions: cap a la hibridació
La manera tradicional de distingir els sistemes de govern territorials dels estats és entre confederacions, federacions i estats unitaris. Aquest article argumenta que aquestes distincions no descriuen adequadament la complexitat de sistemes polítics contemporanis. A més, emmarca la situació contemp...
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Diputació de València
2017-05-01
|
| Series: | Debats. Revista de cultura, poder i societat |
| Online Access: | http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.131-1.2 |
| Summary: | La manera tradicional de distingir els sistemes de govern territorials dels estats és entre confederacions, federacions i estats unitaris. Aquest article argumenta que aquestes distincions no descriuen adequadament la complexitat de sistemes polítics contemporanis. A més, emmarca la situació contemporània en el context històric del desenvolupament de l’estat nació i descriu com les diferents tradicions han portat a diversos graus de centralització i descentralització en diferents dimensions. No obstant això, avui dia, els dos sistemes, federals i unitaris, estan marcats per una complexitat d’ordenacions amb graus variables de centralització i descentralització en diferents dimensions. Les confederacions no són estats nació com a tals, sinó agrupacions d’estats nació. Dins dels mateixos estats nació hi ha una tendència a combinar les característiques federals i unitàries, per la qual cosa se n’ha fet una distinció poc definida, que hem anomenat una situació d’hibridació i que té conseqüències en l’organització i la pràctica democràtica. |
|---|---|
| ISSN: | 0212-0585 2530-3074 |