| Summary: | Després de donar les coordenades per situar «La represa d’Haidé» dins el seu doble context (el volum Seqüències i l’anomenat «cicle d’Haidé»), l’article se centra en una lectura detallada del poema. Hom n’analitza la funció actancial i la relació espai/temps que condiciona els versos inicials. Tanmateix, el contrast que el record genera amb el present produeix una comparació amb la natura i una altra amb la dida i l’infant −amb un mecanisme que s’apropa al que Maragall faria servir amb la Nausica. Finalment, a la conclusió del poema, Haidé s’erigeix com a figura salvífica present en l’absència.
|
|---|
