| Summary: | Tradicionalment, s'ha entès que l'art no és una forma de coneixement del mateix tipus que el coneixement empíric, científic o tecnològic. Per aquesta raó, no es pot parlar del progrés de l'art en cap sentit a excepció del progrés en certes tècniques. No obstant això, els artistes que defensen la idea d'investigació artística estan trencant aquestes idees tradicionals, ja que entenen que almenys alguns tipus de projectes artístics sí que produeixen coneixement en un sentit fort. Per tant, almenys pel que fa a alguns projectes d'investigació artística, és possible afirmar que representen un progrés cognitiu del mateix tipus que trobem en les ciències. Proposo tres exemples: Duty-free Art, de l'artista alemanya Hito Steyerl; una investigació de les checas de Barcelona durant la Guerra Civil espanyola des del 1936 fins al 1939 de l'artista espanyol Pedro G. Romero; i finalment, el treball participatiu El Camp de la Bota de l'artista català Francesc Abad. Aquests projectes contribueixen al coneixement en un sentit molt literal. Són obres d'art que generen coneixement proposicional susceptible a ser debatut i refutat, com el de les ciències socials o les humanitats, i experimenten processos cognitius similars. No obstant això, aquest tipus de progrés de l'art és, en qualsevol cas, minoritari. En general, el progrés a les pràctiques d'investigació artística té, a excepció d'aquelles semblances més fortes, des del punt de vista cognitiu, amb el progrés cognitiu de la filosofia. La meva tesi aborda el fet que el concepte de progrés cognitiu que s'usa en filosofia com una interminable reflexió i com proliferació de perspectives i nous conceptes pot ser aplicat a les pràctiques d'investigació artística en general. Aquest procés no es pot visualitzar com una metàfora lineal, sinó com una successió de cercles concèntrics que s'expandeixen en qualsevol direcció.
|
|---|
