| Summary: | En el ric formigueig de corrents estètics que conviuen durant el Modernisme, una aportació molt significativa va ser la de Jeroni Zanné i els seus seguidors, que van maldar per implantar el conreu d’una poesia formalment elaborada, bàsicament de tipus parnassià. Aquesta poesia era molt diferent de la que propugnava Maragall, i els seus seguidors, amb la teoria de la paraula viva. Aparentment, Zanné ignora completament Maragall, però en el fons podem entendre la seva poesia com una resposta a l’opció maragalliana i l’obertura de nous camins en la cerca d’una poesia més propera al que s’estava fent a Europa en aquells moments.
|
|---|
