| Summary: | Imagineu-vos una taula en un cafè (a la zona de fumadors o no, com vulgueu). Dels tres llocs que hi ha, dos estan ocupats. En una banda hi ha assegut un artista i escriptor (home o dona) que va començar treballant professionalment en el món del cinema, després en animació per ordinador i ara es dedica a fer instal·lacions de so en llocs poc ortodoxos. A l'altra hi ha un escriptor i artista (home o dona) que també va fer pel·lícules però que fa una dècada que escriu sobre la història de la tecnologia, especialment en l'àmbit del cinema. Bàsicament parlen del mateix –tot i que de vegades es mal interpreten– però sempre porten la conversa en la mateixa direcció. Insisteixen que vivim en un present que és com una espessa membrana: en una banda hi ha el passat i a l'altra el futur, tal com han postulat altres escriptors i artistes. L'objectiu de la seva conversa consisteix a mirar d'identificar les pressions diferencials dels dos costats del present a fi de comprendre la dinàmica dels processos d'osmosi que creuen que tenen lloc al seu voltant. Imagineu-vos una taula en un cafè (a la zona de fumadors o no, com vulgueu). Al lloc buit hi ha el lector: un lector àvid, eloqüent, ansiós i capaç d'intervenir, discutir, estar d'acord, exaltar-se i fins i tot avorrir-se lleugerament, amb ganes de prémer el botó d'avançar ràpidament o de tornar a editar la cinta en un entorn no lineal. Imagineu-vos el resultat d'aquesta escena. Què passarà amb les idees sortides d'un text convencional tractat amb tan poc respecte? Què passa quan les afirmacions es jutgen amb diferents categories de proves, veus que salten del passat al present, d'allò que és impersonal a allò que és col·loquial, quan els aparts i les ironies es fonen en una sola imatge, i els arguments ben desenvolupats es rebaixen al nivell de comentaris lleugers escrits amb el portentós anell de l'anunci de la fi del món? Imagineu-vos una gominola en forma de nen al genoll.
|
|---|
