El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.

L'evolució històric-lingüística de la comunitat italiana ha estat ben descrita, en les seves línies generals i en els seus mecanismes fonamentals. Els processos d'unificació i homogeneïtzació lingüística d'Itàlia s'han enfortit en les últimes dècades i les dades sobre la difusió...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Emilio D'Agostino
Format: Article
Language:Catalan
Published: Swervei de publicacions 1998-11-01
Series:Quaderns d'Italià
Subjects:
Online Access:https://revistes.uab.cat/quadernsitalia/article/view/402
id doaj-874f57fb243a4edfb857d94b48258994
record_format Article
spelling doaj-874f57fb243a4edfb857d94b482589942021-02-16T15:23:09ZcatSwervei de publicacions Quaderns d'Italià1135-97302014-88281998-11-013092810.5565/rev/qdi.402369El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.Emilio D'Agostino0Università degli Studi di Salerno.L'evolució històric-lingüística de la comunitat italiana ha estat ben descrita, en les seves línies generals i en els seus mecanismes fonamentals. Els processos d'unificació i homogeneïtzació lingüística d'Itàlia s'han enfortit en les últimes dècades i les dades sobre la difusió de la italofonia i el declivi de la dialectofonia exclusiva el confirmen. De Mauro, en aquest sentit, ha tingut l'oportunitat d'argumentar en diverses ocasions que avui, en la comunitat italiana, al voltant del 34% de la població parla exclusivament en italià, el 23% sol parlar només un dels dialectes, mentre que la majoria parla i, sobretot, escriu en italià i, al mateix temps, parla un dialecte. Les indicacions procedents de la major part de la literatura sociolingüística subratllen la tendència (almenys) a consolidar un nou estàndard de l'italià en el qual s'afirmen nous trets, mentre que uns altres desapareixen. En particular, en l'ús escrit, s'haurien consolidat les característiques originals de la parla. La publicació del Lèxic de Freqüència de l'Italià Parlat3 (LIP) ofereix una eina molt estimulant per a la documentació i la recerca, d'una banda, per a poder seguir, amb dades experimentals en mà, els processos que hem esmentat i, per un altre, per a poder aprofundir millor el coneixement de l'estat de la llengua parlada. La nostra contribució representa aquí un intent -més que sintètic- de cridar l'atenció de la pedagogia lingüística sobre alguns mecanismes de l'italià contemporani, ja que és possible definir-los o redefinir-los a la llum de les indicacions del corpus del LIP i dels problemes relacionats amb ell.https://revistes.uab.cat/quadernsitalia/article/view/402lessico di frequenza dell'italiano parlatodidattica dell'italiano
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author Emilio D'Agostino
spellingShingle Emilio D'Agostino
El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
Quaderns d'Italià
lessico di frequenza dell'italiano parlato
didattica dell'italiano
author_facet Emilio D'Agostino
author_sort Emilio D'Agostino
title El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
title_short El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
title_full El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
title_fullStr El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
title_full_unstemmed El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
title_sort el vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
publisher Swervei de publicacions
series Quaderns d'Italià
issn 1135-9730
2014-8828
publishDate 1998-11-01
description L'evolució històric-lingüística de la comunitat italiana ha estat ben descrita, en les seves línies generals i en els seus mecanismes fonamentals. Els processos d'unificació i homogeneïtzació lingüística d'Itàlia s'han enfortit en les últimes dècades i les dades sobre la difusió de la italofonia i el declivi de la dialectofonia exclusiva el confirmen. De Mauro, en aquest sentit, ha tingut l'oportunitat d'argumentar en diverses ocasions que avui, en la comunitat italiana, al voltant del 34% de la població parla exclusivament en italià, el 23% sol parlar només un dels dialectes, mentre que la majoria parla i, sobretot, escriu en italià i, al mateix temps, parla un dialecte. Les indicacions procedents de la major part de la literatura sociolingüística subratllen la tendència (almenys) a consolidar un nou estàndard de l'italià en el qual s'afirmen nous trets, mentre que uns altres desapareixen. En particular, en l'ús escrit, s'haurien consolidat les característiques originals de la parla. La publicació del Lèxic de Freqüència de l'Italià Parlat3 (LIP) ofereix una eina molt estimulant per a la documentació i la recerca, d'una banda, per a poder seguir, amb dades experimentals en mà, els processos que hem esmentat i, per un altre, per a poder aprofundir millor el coneixement de l'estat de la llengua parlada. La nostra contribució representa aquí un intent -més que sintètic- de cridar l'atenció de la pedagogia lingüística sobre alguns mecanismes de l'italià contemporani, ja que és possible definir-los o redefinir-los a la llum de les indicacions del corpus del LIP i dels problemes relacionats amb ell.
topic lessico di frequenza dell'italiano parlato
didattica dell'italiano
url https://revistes.uab.cat/quadernsitalia/article/view/402
work_keys_str_mv AT emiliodagostino elvocabularifrequentdelitaliaparlatiladidacticadelitalia
_version_ 1724267445643902976