| Summary: | <p>La Veneçuela d'Hugo Chávez apareix com la nova terra promesa del populisme. Si la recent mort del cabdill ha portat als analistes a ocupar-se de l'assumpte crucial de la seva successió i sobretot de la transferència de la seva legitimitat carismàtica al seu successor designat, poques anàlisis examinen la política populista a partir de les experiències socials concretes a les quals dóna lloc, especialment entre les classes populars. A través d'una etnografia de les pràctiques participatives en els comitès de descentralització de les polítiques públiques situats als barris –els <em>Consells Comunals de Planificació Pública</em>-, aquest article es proposa incidir de forma problemàtica en la relació entre poder populista i política popular. El seu objectiu és estudiar la pertinència d'un concepte àmpliament desacreditat en les ciències socials, el de<em> populisme</em>, avaluant l'efecte de les polítiques participatives sobre els exclosos. Situat en la confluència de la sociologia i de la filosofia política, i mitjançant una mirada <em>des de baix</em>, aquest article proposa una nova conceptualització del populisme a partir dels règims d'identitat, acció i ruptura que obre per als dominats, i que giren al voltant del poble com a agent actiu.</p>
|
|---|
