Verbs velars i classes verbals en català

En català hi ha un grup de verbs, els anomenats «verbs velars», que tenen com a tret diferencial el fet de presentar un segment velar entre l’arrel i els sufixos flexius en determinats contextos morfosintàctics. Tradicionalment, s’ha considerat que aquest segment velar, en els contextos en què apare...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Joaquim Viaplana
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2005-12-01
Series:Catalan Journal of Linguistics
Subjects:
Online Access:https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/120
Description
Summary:En català hi ha un grup de verbs, els anomenats «verbs velars», que tenen com a tret diferencial el fet de presentar un segment velar entre l’arrel i els sufixos flexius en determinats contextos morfosintàctics. Tradicionalment, s’ha considerat que aquest segment velar, en els contextos en què apareix, forma part de l’arrel i que és responsable del caràcter típicament polimòrfic dels verbs velars. A partir de la suposició que els verbs regulars són verbs que només tenen una arrel, els verbs velars han estat considerats irregulars. No obstant això, no és clar ni el caràcter fònic del segment velar ni el caràcter marginal dels verbs velars. L’objectiu d’aquest article és presentar una anàlisi alternativa dels verbs velars sobre la base del caràcter flexiu del segment velar. El treball consta de dues parts. La primera se centra en el català estàndard, i intenta de demostrar que en aquesta varietat és preferible de tractar els verbs velars com a verbs regulars. La segona part se centra en altres varietats del català, i pretén de posar de manifest les incoherències implícites del tractament tradicional dels verbs velars en el conjunt del català. L’argumentació es basa principalment en aspectes morfològics, a mig camí entre la teoria i la descripció.
ISSN:1695-6885
2014-9719