La recuperació legal d'un topònim: A Coruña

La Llei 3/1983, de normalització lingüística de Galícia, estableix que els poders públics de Galícia han de promoure l'ús normal de la llengua gallega, i indica que l'única forma oficial dels topònims de Galícia és la gallega. D'altra banda, el Parlament va aprovar el 1988 una llei qu...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Lois Cambeiro Cives
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 1995-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/576
id doaj-c0749e6334f04913a6ddb2f01f54e0ed
record_format Article
spelling doaj-c0749e6334f04913a6ddb2f01f54e0ed2020-11-25T00:46:44ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14531995-12-01024471La recuperació legal d'un topònim: A CoruñaLois Cambeiro CivesLa Llei 3/1983, de normalització lingüística de Galícia, estableix que els poders públics de Galícia han de promoure l'ús normal de la llengua gallega, i indica que l'única forma oficial dels topònims de Galícia és la gallega. D'altra banda, el Parlament va aprovar el 1988 una llei que establia l'ús del gallec per part de les entitats locals. No obstant aquestes mesures, l'Ajuntament de La Corunya s'ha resistit i fins i tot ha obstaculitzat deliberadament l'ús del topònim oficial de la ciutat {A Coruña) i l'ús del gallec en totes les comunicacions municipals. La Mesa pola Normalización Lingüística s'ha adreçat a diverses instàncies (el defensor del poble gallec, la Xunta i, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia) per tal que l'Ajuntament de La Corunya apliqués la llei vigent. El 28 de juliol de 1994 el Tribunal va dictar sentència i va determinar que el nom oficial del municipi era efectivament A Coruña i que l'Ajuntament s'havia d'esforçar a fer servir la llengua gallega sense més dilacions. L'Ajuntament, però, s'ha continuat resistint a aplicar aquesta sentència i ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Com que això implicava nous retardaments, la Mesa va sol·licitar l'execució provisional i progressiva de la sentència i el Tribunal gallec hi va accedir. Malgrat això, l'Ajuntament de La Corunya continua posant traves a la normalització del gallec i presentant excuses poc coherents que no fan sinó impedir l'aplicació de la sentència i obstaculitzar l'acció de la Justícia.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/576
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author Lois Cambeiro Cives
spellingShingle Lois Cambeiro Cives
La recuperació legal d'un topònim: A Coruña
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
author_facet Lois Cambeiro Cives
author_sort Lois Cambeiro Cives
title La recuperació legal d'un topònim: A Coruña
title_short La recuperació legal d'un topònim: A Coruña
title_full La recuperació legal d'un topònim: A Coruña
title_fullStr La recuperació legal d'un topònim: A Coruña
title_full_unstemmed La recuperació legal d'un topònim: A Coruña
title_sort la recuperació legal d'un topònim: a coruña
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 1995-12-01
description La Llei 3/1983, de normalització lingüística de Galícia, estableix que els poders públics de Galícia han de promoure l'ús normal de la llengua gallega, i indica que l'única forma oficial dels topònims de Galícia és la gallega. D'altra banda, el Parlament va aprovar el 1988 una llei que establia l'ús del gallec per part de les entitats locals. No obstant aquestes mesures, l'Ajuntament de La Corunya s'ha resistit i fins i tot ha obstaculitzat deliberadament l'ús del topònim oficial de la ciutat {A Coruña) i l'ús del gallec en totes les comunicacions municipals. La Mesa pola Normalización Lingüística s'ha adreçat a diverses instàncies (el defensor del poble gallec, la Xunta i, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia) per tal que l'Ajuntament de La Corunya apliqués la llei vigent. El 28 de juliol de 1994 el Tribunal va dictar sentència i va determinar que el nom oficial del municipi era efectivament A Coruña i que l'Ajuntament s'havia d'esforçar a fer servir la llengua gallega sense més dilacions. L'Ajuntament, però, s'ha continuat resistint a aplicar aquesta sentència i ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Com que això implicava nous retardaments, la Mesa va sol·licitar l'execució provisional i progressiva de la sentència i el Tribunal gallec hi va accedir. Malgrat això, l'Ajuntament de La Corunya continua posant traves a la normalització del gallec i presentant excuses poc coherents que no fan sinó impedir l'aplicació de la sentència i obstaculitzar l'acció de la Justícia.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/576
work_keys_str_mv AT loiscambeirocives larecuperaciolegalduntoponimacoruna
_version_ 1725263467981570048