L’Orestea d’Èsquil a la traducció de Pier Paolo Pasolini

• Main Author: Angioni, Maria Cecilia
• Other Authors: Miralles, Carles, 1944-
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat de Barcelona 2013
• Subjects: Ciències Humanes i Socials; 82 - Literatura
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/120579

Hem considerat la traducció de l'Orestea d'Èsquil feta per P.P. Pasolini analitzant el passatge des del text d'origen (el grec, juntament, però, amb la traducció francesa que Pasolini feia servir - P. Mazon, Les belles lettres) fins al d'arribada per tal d'evindenciar els trets peculiars de la interpretació pasoliniana de la trilogia. Per tal de focalitzar la consideració del mite d’Orestes, també hem tingut en compte obres posteriors com ara el “Pilade” o el documental “Appunti per un’Orestiade africana”. La història dels Àtrides és vista des de la perspectiva del seu desenvolupament polític, entès com a síntesi. Pasolini, a la seva pròpia introducció, declara obertament aquesta lectura de la trilogia. Mitjançant l’anàlisi vers per vers ens permet esbrinar com, concretament i amb quines eines lingüístiques, aquesta interpretació pren forma, partint del text d’Èsquil i passant pel de Mazon i, alhora, de quina manera aquest procés de síntesi està estrictament lligat a la condició existencial de l'home: la transició, política, de la barbàrie ancestral fins a la democràcia atenesa és paral•lela al passatge des de l'inconsciència fins a la consciència, des de l’obsessió fins a la pau i a la concòrdia. Des d’un punt de vista més estilístic, hem subratllat el procediment traductiu de Pasolini: mitjançant una traducció "per analogia", Pasolini recupera la força expressiva del grec i, per mitjà d’"arrossegaments" del sentit (forçant ara el lèxic, ara l'estil), sobreposa el seu prisma interpretatiu al text d'Èsquil. Així, hom pot reconèixer per una banda el lèxic propi de Pasolini, funcional en la seva intenció poètica; per una altra la seva personal visió dels personatges, que desenvolupats sota la seva perspectiva prenen matisos peculiars (Agamèmnon irònicament menyspreat i Clitemestra tan apassionada com tràgicament gran, per exemple); o bé, encara, hom pot constatar i valorar com tracta el tema de la guerra o el de l'amor.Finalment, cal destacar que molt sovint Pasolini "corregeix" el francès de Mazon en què s'inspira, donant mostra d'una sensibilitat pel grec que sovint ha estat deixada de banda als comentaris d’aquesta traducció. La traducció destaca, doncs, tot i estar marcada per una visió política gens defensable (la progressió “marxista” de Thomson), per ser una de les interpretacions de l’Orestea més pregones i modernes, capaç de transmetre a l’home modern les inquietuds que Èsquil posà en escena. === I have examined P. P. Pasolini's translation of Aeschylus's Orestea by analysing the transition from the original Greek text - along with the French translation used by Pasolini (P. Mazon: Les Belles Lettres) to the final text in order to show the particular features of Pasolini's interpretation of the trilogy. I have also taken into account some of his later works such as Pilade and the documentary Appunti per un 'Orestiade Africana in order to bring into focus the myth of Orestes. The story of the Atrides is considered in the light of its political development understood as a synthesis. This reading of the trilogy is openly stated by Pasolini himself in his introduction. By a line by line analysis of the text one can discern how and with which language tools he constructed his interpretation starting from Aeschylus's text and through his use of Mazon's translation. I have also indicated how Pasolini's synthesis is closely related to man's existential condition the entirely political transition from the old barbarism to Athenian democracy parallels the transition from unconsciousness to consciousness , from obsession to peace and harmony. From the linguistic point of view I have underlined Pasolini's process of translation. Translating " by analogy", he regains the expressive power of the original Greek and superimposes his own perspective on Aeschylus's text by "shifting" meanings (forcing either the words or the style). Thus one can note on one hand Pasolini's original vocabulary which functions in its poetical intent and on the other hand his unique and very personal grasp of the characters which under his interpretation acquire a distinctive indivisuality ( Agamemnon ironically despised and Clytemnestra as passionate as she is tragically heroic). Nevertheless one can state and assess how war and love are treated. Finally, Pasolini often "corrects" Mazon's French by which he is inspired, displaying a sensibility for the Greek that has often been neglected in commentaries on this translation. Despite the bias of an untenable point of view (Thomson's "Marxist" progression) this translation of the Orestea stands out as one of the most penetrating and most contemporary attempts to convey the matters that Aeschylus put on the stage to a modern reader.